A tot ritme

En aquesta activitat havíem de gravar un vídeo on apareguérem nosaltres mentre sonava de fons música amb compàs binari (2/4 o 4/4) i/o ternari (3/4), realitzant tres parts diferenciades: primer moviments lliures seguint la música, després l’expressió de la pulsació, el compàs i/o el ritme amb el cos (amb possibilitat d’utilitzar percussió corporal) i, finalment, la creació d’una xicoteta coreografia original.

Jo he decidit fer un únic vídeo amb la cançó “APT.” de ROSÉ i Bruno Mars, integrant les tres parts de manera seguida. En la primera part he deixat que el cos es moguera de manera més lliure, intentant sentir la música sense pensar massa en l’estructura. En la segona, m’he centrat més en marcar la pulsació i el ritme amb moviments repetitius i alguna percussió corporal. Finalment, he creat una xicoteta seqüència de moviments combinats, intentant que tingueren certa coherència i relació amb l’estructura musical.

He de reconéixer que soc una persona bastant arrítmica i aquesta activitat m’ha costat un poc, sobretot a l’hora de mantindre la pulsació de manera constant i no descoordinar-me. En alguns moments m’he sentit insegura, però també he intentat deixar-me portar i no bloquejar-me per la por a equivocar-me. Espere que el resultat siga suficient, ja que he treballat per superar les meues dificultats i implicar-me en el procés.

Aquesta experiència m’ha ajudat a comprendre millor el plantejament del mètode de Émile Jaques-Dalcroze. He entés que la música no només s’escolta, sinó que es viu a través del cos; que el ritme s’interioritza caminant-lo, marcant-lo, sentint-lo físicament. Quan una mateixa experimenta la dificultat de coordinar cos i música, entén molt millor el procés d’aprenentatge dels infants.

També he aprés que el moviment lliure és tan important com el treball estructurat del compàs. Primer necessitem explorar i sentir, i després organitzar i comprendre. Aquesta seqüència és totalment aplicable a l’aula d’Educació Infantil: podem començar amb propostes de moviment espontani, continuar amb jocs de pulsació (palmes, passos, instruments de petita percussió) i acabar amb petites coreografies senzilles i repetitives.

En definitiva, aquesta activitat m’ha fet eixir de la meua zona de confort i m’ha ajudat a valorar la importància d’un enfocament integral del desenvolupament musical i corporal. No es tracta de fer-ho perfecte, sinó d’atrevir-se a experimentar, escoltar, moure’s i aprendre des del propi cos.