Cuidar les experiències: música, emocions i decisions compartides

En la sessió d’avui hem reflexionat al voltant de l’expressió de les emocions —alegria, ira, esperança, amor, tristesa, fàstic, entre d’altres— i sobre la importància de donar-los espai i veu a totes les edats. La música s’ha presentat com una eina privilegiada per canalitzar i expressar aquestes emocions, ja que permet comunicar allò que moltes vegades no sabem o no podem expressar amb paraules.

Un dels aspectes que més m’ha fet pensar és la idea que, especialment en Educació Infantil, el més important no és tant què fem, sinó com entrem i com eixim de l’activitat. El procés és clau: és el camí el que dona sentit a l’experiència i el que fa que tinga un impacte real i durador. No eduquem únicament amb les activitats que proposem, sinó amb la manera com les construïm, les acompanyem i les tanquem. Quan una experiència deixa empremta, perdura en el temps i esdevé significativa.

També hem parlat de la necessitat d’establir acords i treballar conjuntament. Treballar en equip implica escoltar els altres, respectar punts de vista diferents i arribar a consensos, un procés que no sempre és fàcil, però que és essencial tant per a la vida com per a la nostra futura tasca com a mestres. He trobat especialment rellevant la reflexió que no sempre allò que vol la majoria és el millor per al grup; com a docents, hem d’aprendre a valorar quines idees tenen més impacte educatiu i emocional, encara que no siguen les més populars.

Un altre concepte interessant ha sigut el de l’avaluació figuroanalògica, entesa com una manera de conèixer l’opinió de les persones participants amb l’objectiu de millorar. Aquesta forma d’avaluació posa el focus en la percepció i l’experiència viscuda, més que en un resultat numèric, i encaixa molt bé amb una educació musical i emocional respectuosa.

Finalment, se’ns ha proposat pensar un “embolcall” per a la sessió d’avui. Jo he triat una tela, un element que no es trenca fàcilment, perquè perdure en el temps i puga ser recuperada en el futur, ja que reforça la idea que les experiències educatives s’han de protegir, resignificar i reutilitzar, donant-los continuïtat més enllà del moment puntual.

En conjunt, aquesta sessió m’ha fet prendre consciència que la música no és només un recurs, sinó un llenguatge emocional i relacional, i que com a mestres tenim la responsabilitat de crear experiències amb sentit, impacte i cura.