El ritme es viu amb el cos

En la sessió d’avui hem treballat el ritme des d’una mirada molt vivencial: hem jugat, hem ballat i hem acceptat un nou repte.

Hem començat amb jocs de ritme i moviment per parelles. A través de la rítmica en la parla hem comprovat que picar les síl·labes, associar moviments a paraules clau i jugar amb rimes senzilles és una manera natural d’introduir el sentit rítmic a l’aula. Hem treballat la coordinació, la pulsació, el tempo, la percussió corporal i també aspectes com l’atenció, el treball en equip i la consciència corporal.

Hem experimentat com ensenyaríem una cançó als infants: primer escoltant-la, després marcant el ritme amb palmes i finalment cantant-la amb moviment. Hem recordat que les explicacions han d’anar acompanyades de gestos, imatges i molta repetició. El cos és el primer instrument, i quan es posa en marxa, l’aprenentatge flueix.

Després hem ballat Kokoleoko en cercle i per parelles. Hem sentit com la música ens connecta, ens coordina i ens ajuda a socialitzar. Ballar amb tots i totes reforça la cohesió i la mirada de grup.

Per acabar, hem acceptat un repte gamificat: crear una performance rítmica a partir d’una carta amb diferents parts del cos. Hem triat treballar amb una sola carta i integrar tots els elements dins d’un compàs musical. Un joc que ens recorda que el moviment és també llenguatge.

El ritme no s’explica, es viu. Quan el cos participa, l’aprenentatge arrela. I quan el joc entra a l’aula, la música deixa de ser contingut per convertir-se en experiència.