Entre sons i silencis: el meu quadern d’aula

En l'última classe vam començar recordant una idea clau: la importància del so, però també del silenci. Perquè el silenci no és absència, sinó espai. Espai per escoltar, per parar atenció i per prendre consciència dels sons que ens envolten.

Vam parlar de la necessitat d’aprendre a escoltar l’entorn i de com una música concreta pot transformar completament la percepció d’allò que vivim. A partir de la cançó de l’últim dia, vam reflexionar sobre un aspecte molt interessant: cada persona escolta i sent de manera diferent, i això fa que el so siga sempre una experiència única i personal.

També vam treballar els paràmetres del so: altura, intensitat, durada i timbre. Però aquesta vegada no els vam aprendre només des de la teoria… els vam viure amb el cos.

La sessió va tindre tres moments principals: una activitat pràctica, una tertúlia i un repte creatiu.

Quan la música es viu en primera persona

En la primera activitat ens vam dividir en dos grups i vam necessitar silenci, escolta i concentració. Va ser molt interessant observar com un alumne asseix el rol de professor: aquest canvi de paper va fer augmentar la implicació i l’atenció del grup.

Vam experimentar amb l’altura, la intensitat i el timbre, i després vam incorporar la durada a través del ritme, dient el nostre nom amb diferents patrons i moviments corporals.

Va ser una proposta molt completa, on no només treballàvem música, sinó també coordinació, respecte del torn, participació i clima d’aula. Una vegada més, vam comprovar que en educació no només importa què treballem, sinó sobretot com ho treballem.

Pensar la música: Willems i el desenvolupament integral

En la segona part vam fer una tertúlia en equips. Al meu grup vam llegir sobre Edgar Willems i la seua visió de l’educació musical com a base del desenvolupament integral de la persona.

Willems defensa que la música ha de partir del cos, de l’oïda i del ritme abans d’arribar a la teoria. Una idea que connecta profundament amb l’etapa d’educació infantil, on l’aprenentatge naix de l’experiència i del moviment.

Quan vam valorar les activitats, la majoria vam coincidir que ens havia agradat més la primera, per ser més activa i vivencial, encara que la tertúlia també ens va aportar reflexions importants.

Un repte per crear i transformar

Finalment, vam conéixer el nou repte: modificar sons treballats anteriorment canviant els seus paràmetres amb un editor d’àudio com Audacity. 

A partir d’aquests sons, cada equip podrà construir lliurement una història, un còmic, un pòdcast o qualsevol format creatiu. Una manera preciosa d’entendre que la música no només s’escolta: també es transforma i es crea.

El quadern d’aula: una síntesi personal

A més, durant aquesta sessió m’ha tocat realitzar el quadern d’aula, un espai on cadascú pot representar el que s’ha treballat a classe a través del seu propi llenguatge: dibuix, pintura, collage… o paraules.

En el meu cas, he optat per un format inspirat en el bullet journal, una manera d’organitzar idees combinant esquemes visuals i paraules clau. Com que em considere una persona analítica i sintètica, he intentat resumir tota la sessió en dues pàgines, destacant els moments i conceptes principals.

📓 Ací podeu veure una imatge del meu quadern d’aula, una síntesi visual d’aquesta experiència sonora