La meua cançó: Salgo a la calle

He triat Salgo a la calle, del grup Elektroduendes.

Aquesta cançó va arribar a la meua vida en un moment de canvi profund. Treballava en una fàbrica des de feia més de nou anys i no em sentia bé. Sentia que vivia atrapada en una rutina que no m’omplia. Ja era mare de dos fills, i des del meu primer embaràs no havia deixat de llegir sobre educació. Sé que aprendre és el que més m’agrada al món, però també he descobert que la manera més intensa d’aprendre és ensenyant, perquè els infants ens transformen constantment.

Quan escolte aquesta cançó, connecte amb la seua energia i amb la necessitat que alguna cosa canvie. No parle d’una explosió destructiva, sinó d’un despertar. D’un moment en què decideixes que no vols continuar en pilot automàtic.

Recorde escoltar-la mentre caminava per València per fer la selectivitat i poder entrar a la universitat. Tornar a estudiar després d’anys em feia por, però aquesta cançó em recordava que no volia resignar-me. Em recordava que tenia dret a buscar una vida coherent amb el que sentia.

Per a mi, Salgo a la calle representa el pas de la frustració a l’acció. Representa la necessitat de coherència, de creixement i de llibertat. És el símbol del moment en què decidisc deixar de sobreviure i començar a construir.

I, en realitat, continue en això: lluitant, aprenent i avançant. Aquesta cançó no només forma part del meu passat, sinó que continua recordant-me per què vaig triar el camí de ser mestra: perquè educar també és un acte de valentia i transformació.