Veure la música: explorant les partitures visuals

En la sessió d'avui hem començat parlant sobre la relació entre música i representació visual. El professor ens ha ensenyat el llibre d’Hervé Tullet ¡Oh! Un libro con sonidos, que utilitza el joc, els colors i les formes per representar sons. Aquest exemple m’ha fet pensar que la música no sempre necessita una partitura tradicional, sinó que també es pot representar d’una manera més creativa i visual, especialment en contextos educatius com l’Educació Infantil.

Després hem vist els instruments que hem construït reutilitzant materials i ens ha recordat que el pròxim dia hem de portar materials per a crear la nostra pròpia partitura visual. També hem parlat de la pròxima tasca: dissenyar una partitura visual de la cançó que vam versionar al tema 4. Per inspirar-nos, hem observat diversos exemples de partitures visuals, i això m’ha ajudat a entendre que els sons es poden representar amb línies, formes, colors o moviments.

A continuació hem fet una activitat musical molt interessant que el professor ha comparat amb una “paella musical”. El bombo feia de base, com si fora la carn i la sal d’una paella. Cada ritme representava un ingredient diferent, i a mesura que anàvem afegint ingredients, també canviava la composició musical. Aquesta activitat m’ha semblat molt creativa, perquè mostra com la música pot construir-se de manera col·lectiva i progressiva.

També hem vist alguns vídeos de persones que creen música amb objectes quotidians, així com exemples de grups com Mayumana. Això m’ha fet reflexionar sobre com la música pot aparéixer en qualsevol context i amb qualsevol material, i com aquesta idea pot ser molt útil a l’aula d’Infantil, ja que permet treballar el ritme i la creativitat sense necessitat d’instruments tradicionals.

Finalment hem vist una escena de la pel·lícula Eyes Wide Shut sense so i hem intentat imaginar quin tipus de música podria acompanyar-la. Jo he pensat que s’hauria de sentir el soroll del trànsit i algun tipus de música d’intriga, perquè el protagonista mira constantment cap enrere i sembla que hi ha tensió quan observa un altre personatge. Sense música, aquesta tensió no es percep de la mateixa manera.

Després hem vist la mateixa escena amb la música original, formada per piano i alguns sons ambientals del carrer, com el trànsit i les passes. Les notes són poques, separades i repetitives, però creen una sensació molt clara de suspens i misteri. Hem descobert que aquesta peça és Música Ricercata nº2 (mesto) de György Ligeti, que ja vam sentir en una altra sessió.

A mi, com ja vaig dir, em transmet inquietud, incertesa i una mena de repetició hipnòtica que cap al final es fa més intensa. Aquesta activitat m’ha fet adonar-me de com la música pot canviar completament la percepció d’una escena i de com, amb molt pocs elements sonors, es pot generar una gran càrrega emocional.

En la pròxima sessió intentarem representar aquesta música a través d’una partitura visual, la qual cosa em sembla un repte molt interessant perquè implica escoltar la música amb molta atenció i traduir-la en formes visuals.